La Crisi del Sistema Català de Salut

4 02 2013

Manel Balcells i Díaz, MD

Director de l’ Àrea del Coneixement del Consorci Sanitari de Terrassa

 

 

La intensa crisi econòmica que patim a Europa, sobre tot, els països del sud, ha posat en evidència, el fràgil equilibri d’un sistema de salut, que gaudeix d’una qualitat molt competitiva, però que té qüestionada la seva sostenibilitat d’una forma insistent.

Històricament, s’ha parlat d’un model Català sanitari diferenciat, fruit de la tradició pròpia de disposar d’una xarxa hospitalària concertada (XHUP), d’un alt percentatge de població amb un assegurament mutual, i d’una gran presència dels nostres professionals en les xarxes d’excel·lència en recerca biomèdica a nivell internacional.

Tant mateix era molt evident que la despesa sanitària per habitant, corresponent al percentatge PIB destinat a la sanitat, era i és francament inferior a la mitjana europea.

 

En el moment de gran crisi econòmica actual on la retallada en sanitat s’ha fet tant evident, es fa necessari replantejar un model que no pot suportar més aprimament si no és amb canvis estructurals.

Fem de la crisi una oportunitat.

També de la crisi política de la relació de Catalunya amb l’Estat.

És el moment de plantejar el nostre sistema nacional de salut, i fugir de les herències, aprofitant d’elles però, el que ens convingui.

És a dir:

Potser ha arribat el moment de veure com un “tot”, l’atenció sanitària, la sociosanitària, i la social.

Potser, ha arribat el moment d’entendre el sistema de salut com a generació de riquesa, i estructurar en clau nacional un sistema de transferència del coneixement.

Potser ha arribat el moment d’ordenar, la provisió de serveis, amb racionalitat i eficiència a cada comarca.

Potser ha arribat el moment d’endreçar el terciarisme a la regió de Barcelona.

Potser ha arribat el moment d’obrir el sistema cap a una asseguradora pública única, i generar llibertat d’elecció de facultatius.

Potser ha arribat el moment, de donar pas als professionals en el terreny de la gestió clínica.

Potser ha arribat el moment de sumar estratègies en la recerca biomèdica vinculades al sector hospitalari.

Potser ha arribat el moment, doncs, de refer el nostre model, desvinculant-lo de l’Estat Espanyol, i permetre així regular els preus de referència dels medicaments, la pròpia política farmacèutica, i la nostre pròpia cartera de serveis.

La crisi del sistema, obliga amb urgència, a dibuixar, construir, i desenvolupar el nostre propi model, foragitant l’anacrònica herència fruit del franquisme que  tenalla la gestió de l’actual Institut Català de la Salut.

Un model públic, de qualitat, equilibrat i sostenible, copiant el millor dels països Nòrdics, amb una visió holística, lluny del hospital-centrisme, basat en la innovació permanent, i centrat en la persona, ha d’esser el deure principal de tots els actors del sistema durant els propers mesos.

La salut de tots està en joc.



Dr BALCELLS: El relanzamiento empresarial pasa por la industria de la ciencia

1 11 2010

 

Dr. Manel Balcells

Presidente de la Comisión Ejecutiva de Biocat

 

 

 

La importancia del sector biomédico en la economía de nuestro país es inmensa. Tomando como ejemplo Cataluña, sistema que conozco bien y en cuya gestión he participado y participo actualmente, se trata de un sector en el que los hospitales son grandes núcleos económicos y de gestión: hay hospitales en Cataluña cuyo presupuesto es superior al del Ayuntamiento de L’Hospitalet de Llobregat, la segunda ciudad en habitantes de esta Comunidad. Sin mencionar la nada despreciable cifra que mueve el departamento de Salud en el gobierno catalán: el 33% del presupuesto de la Generalitat. Es preciso, pues, tener consciencia de esta realidad cuando se debate acerca de los agentes clave en el diseño de nuevos modelos económicos o cuando se diseñan estrategias de desarrollo económico.

Nuestra convicción es que en el sector biomédico, y en la industria que se genera a su alrededor, está la clave del cambio de modelo económico que debe liderar el relanzamiento empresarial en nuestro país.

En este escenario económico es preciso también observar que el sanitario es, junto con el de la defensa, uno de los pocos sectores en los que mayoritariamente el generador de innovaciones y el comprador son el mismo agente: la Administración. La capacidad de compra proviene del cliente externo y del propio sistema. Debemos, pues, utilizar la compra pública como palanca para el desarrollo del sector industrial, como herramienta para potenciar que las empresas de sectores maduros aprovechen sus capacidades tecnológicas para entrar en sectores emergentes. Sin embargo, para que el modelo funcione, las compras deben estar alineadas con los retos de salud a los que se debe dar respuesta.

En el mundo hay varios modelos a seguir. Un buen ejemplo de ello es Gran Bretaña, en el que se alinean las prioridades del Servicio Nacional de Salud con las del Ministerio de Industria, de manera que se financian consorcios público-privados internacionales en los debe intervenir, necesariamente, un hospital público del país. Así, se reactiva el sector industrial, se da respuesta a los retos de salud con soluciones innovadoras, y a corto-medio plazo hay reducción de costes y aumento de eficiencia. Y el elemento clave siguen siendo los hospitales, que en nuestro país son decididamente núcleos de excelencia contrastada. En Cataluña, por ejemplo, hay hospitales de primera línea internacional, con elevado nivel asistencial, excelencia investigadora y  capacidad de transferencia tecnológica. La oportunidad de relanzar nuestra economía pasa por aprovechar las potencialidades de las que se dispone. El reto, hacerlo en clave estratégica.